CARTA OBERTA PELS PARES

Estimat pare i estimada mare:

Us agraeixo que vingueu a veure els caps de setmana quan faig l’esport que a mi m’agrada: bàsquet, futbol, gimnàstica rítmica...

Hi ha moltes coses que us agraeixo: que m’acompanyeu, que em porteu en cotxe, que m’animeu, que m’aplaudiu

Però també hi ha aspectes de la vostra actitud que no puc entendre. De vegades, durant els partits no sembleu les mateixes persones. Quan  arribeu al camp us transformeu i mostreu comportaments que a mi no m’agraden.

Vosaltres em vau ensenyar a comportar-me formalment i a tenir bones maneres, a qualsevol lloc i en qualsevulla situació. Per aquesta raó, m’agradaria que ara no espatlléssiu allò que vaig aprendre de vosaltres.

Intentaré dir-vos amb tot l’afecte que us tinc i, més considerant que jo no us puc castigar, que seria el que vosaltres en faríeu a mi si no en comportés adequadament.

Considero molt important mantenir una actitud d’ESPORTIVITAT ja que el RESPECTE vers els jugadors i les jugadores, ja siguin persones primes o grasses, bones o dolentes, del nostre equip o del contrari és fonamental. S’ha de tenir respecte, perquè tot jugador o jugadora fa el que pot per afavorir el seu equip, i ningú no l’ha de menysprear.

Una altra qüestió que em preocupa molt són les baralles entre el públic. No teniu cap raó per barallar-vos ni per intercanviar insults amb les famílies que animen l’equip contrari. No diguem quan  aquest comportament es produeix entre vosaltres!

Quan juguem a bàsquet o futbol intentem donar-ho tot al camp de joc, i després del partit quedem com amics i amigues, però no passa el mateix entre vosaltres. M’agradaria que l’amistat i el respecte presidissin les vostres relacions. Quina sort la d’aquells equips en què els pares i mares queden per dinar, per sortir... després dels partits.

Penso que el futbol i el bàsquet són grans esports, però encara ho serien més si no hi hagués discussions, renyines entre el públic o paraules malsonants dirigides a l’àrbitre, als entrenadors o a les  entrenadores. Totes aquestes persones estan fent un gran esforç, perquè els nens i nenes tinguem la il.lusió de ser protagonistes en el terreny de joc. Sense la seva col.laboraciò nosaltres perdríem l’interès de practicar esport.

Els comportaments agressius són violència i la violència mai és desitjable. Nosaltres aprenem dels vostres gests i de les vostres paraules. Jo ja sé que de vegades l’àrbitre, l’entrenador o un jugador s’equívoca, però que no ens passa a tots? No ens equivo-quem? Hauríem de reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que no hi ha gent perfecta i en canvi pensem que tots podem millorar.

Gràcies per haver-me dedicat uns minuts i per haver llegit atentament aquesta carta. Espero de tot cor que desprès d’això us esforceu per aconseguir el nostre gran propòsit: que el camp de joc participem tots i ens trobem a gust.

Us estimo i no val enfadar-se. Al cap i a la fi si tu no et mereixes una carta així, hauries d’estar content i contenta que finalment arribi als que pel bé de tots haurien de modificar el seu comportament.

D’acord?

                                                                                                  El vostre fill/la vostra filla